Per l’Antoni Àvila “el flautes”, un pataco és una cosa mal feta. –Has fet un pataco! recorda que li deia la seva mare quan alguna cosa no li sortia gaire bé. Les condicions amb les que antigament s’elaborava aquest plat, amb pressa, al tros, amb el que es tingués a mà, dóna una idea de perquè en el nostre poble un Pataco és alguna cosa mal feta, un nyap, com diríem actualment.

El més raonable és considerar que pataco derivi de patata, un dels seus ingredients principals. Però pot ser que només sigui pura coincidència, el patacón Sud-americà, per exemple, no es fa amb patata sinó plàtanA la zona existeixen altres excepcions per a denominar el nostre plat, a Reus es diu potaco, a Tarragona patacó, fins i tot també existeix com a putaco o putacó. Un patacó de vi era fa temps un quart de porró de vi, hi ha a qui li agrada addicionar al guisat una mica de vi ranci, pot ser que d’aquí vingui la cosa. Antigament pataco era també el nom d’una moneda grossa de coure (segle XVII), i de coure era l’olla on es cuinava, aquí també trobem relació. Segons altres fonts pataco simplement és una deformació del castellà potaje. De totes les possibilitats jo m’inclino per la interpretació nostra: un pataco és alguna cosa mal feta, encara que per a mi, de mal fet, al plat, ja no li queda res.

Encara que no sapiguem amb certesa l’origen de la paraula, sí que tenim clar que podem reclamar estar a l’epicentre de l’origen d’aquest plat. Si googlegem el terme, se li atribueix a Cambrils la procedència, encara que això obeeix més que res a un despropòsit particular, perquè allí no en queda n’hi rastre. Al contrari del seu parent proper el marmitaco, el qual s’elabora amb tonyina fresca i utilitzant una marmita, olla metàl·lica habitual en l’aixovar dels pescadors en alta mar, el pataco utilitza tonyina salada, que a Alforja anomenem ganyims. Un producte que gràcies a la seva capacitat de conservació i el seu baix preu en aquells temps, no faltava en zones d’interior i de muntanya.

El pataco és un plat de pagès i de tros, no de casa o de diumenge. Els seus ingredients els tenien molt a tocar de la mà, al lloc on es treballava diàriament: la patata, el tomàquet, el pebrot, l’avellana, el carabassó, els caragols… Encara que depenent del lloc on s’elabora, guanyen força uns ingredients o uns altres. Aquí per exemple la clau és el carabassó, una verdura que abans només era possible obtenir entre maig i setembre, cosa que demostra, que a més a més de ser un plat “de tros” i del Baix Camp, el pataco és un menjar d’estiu.

A Alforja, s’ha mantingut viu, any rere any (durant més de 20) el dinar del pataco, custodiat per les seves més fidels vetlladores, les dones d’Alforja. Però aquest any l’hem convertit en fira o festa com li vulguem dir. Encara més que això, el que intentem és rendir homenatge al menjar pobre, a la dieta bàsica, i minimalista dels nostres avantpassats. Un homenatge als nostres pagesos hi ha una vida frugal i no exempta de privacions i carències, sense més perspectiva que una jornada laboral de sol a sol. És per això que a tots aquells a qui no els ha motivat mai aquest esdeveniment, i a aquells que després de tastar-lo no vulguin donar-li una segona oportunitat, els convido a assistir en aquesta ocasió, pensant, que més que un típic plat de poble, assistir és una experiència que és part de la nostra història, una connexió amb els nostres avantpassats i els valors que aquests representen.

La Fira del Pataco pretén convertir aquesta tradició col·lectiva, practicada únicament per molts dels nostres avis, en una cosa de tots, oberta també a pobles veïns i més enllà. Serà també l’oportunitat d’obrir-nos i mostrar-nos al exterior, convidar a conèixer al nostre poble (ja no té portes ni muralles), la nostra arquitectura, els nostres productes agroalimentaris, i les nostres entitats, a més a del menjar. El dinar del pataco serà el ganxo amb el que atreure visitants, sempre he pensat que el turisme és una cosa a la que li hem de prestar atenció i aquest pot ser un bon començament.

Res m’agradaria més que entre tots li donéssim un vot de confiança a aquest esdeveniment amb la certesa de que tenim un producte autèntic i una història viva. Encara ressonen els ecos de la Fira Medieval pels 850 anys de la fundació d’Alforja, tot un èxit de públic, com fa ja uns anys ho eren les concorregudes paelles del Mariné i més llunyà encara, les festes i balls organitzats pels Amics d’Alforja. Podem recuperar l’esperit de llavors? jo penso que sí. Crec fins i tot que podem superar-nos i amb l’ajuda de tots i el pas dels anys fer d’aquesta festa, al final de l’estiu, un referent en tota la comarca.

Rogelio Portal Tejo